“Els drets i les llibertats de les dones” Ni un pas enrere
Posted: March 31, 2014 in NotíciesTags: dia internacional de les dones, dones, drets humans, Drets i Llibertats, Exigències bàsiques als partits polítics de Catalunya, Feministes de Catalunya, Igualtat, Política
En el marc de la celebració del Dia Internacional de les dones, 8 de Març, els homes i les dones de Socialisme, Catalunya i Llibertat ens adherim al Manifest “Exigències Bàsiques als partits polítics de Catalunya” impulsat pel Fòrum Feministes de Catalunya.
El Manifest, amb el suport de més de 250 signatures, és una elaborada síntesi, pensada com un punt de trobada on conflueixen persones, partits polítics, moviments ciutadans, associacions i grups de dones feministes. Els nou punts reivindicatius del manifest assenyalen temes d’extraordinària urgència, considerats per les dones com a reivindicacions fonamentals que haurien de ser respectades per governs i institucions, indistintament de quin partit polític governi.
Socialisme, Catalunya i Llibertat dona suport a aquest manifest i es compromet a defensar-lo allà on tinguem representació, així com a participar activament en aquelles accions que vagin en la direcció d’establir un pacte de mínims per assolir les exigències bàsiques de les dones com a reivindicacions fonamentals.
L’anàlisi del Fòrum Feministes de Catalunya és clar, la situació social de severes desigualtats, agreujada pel tractament i els efectes de la crisi econòmica, esta provocant una gran preocupació entre les dones catalanes compartida amb d’altres dones europees.
Les dones estan/estem carregades de raons per sortir al carrer i exigir canvis com ho han fet els diversos col·lectius de feministes per denunciar, d’una banda, el bloqueig dels models hegemònics existents que impedeixen un clar avenç en polítiques innovadores que garanteixin una major igualtat i un millor repartiment, tant en les responsabilitats, com en les oportunitats. I d’altra banda, molts són els indicadors socials que confirmen que les dones estan essent subjectes d’una clara estratègia per part dels governs de dretes en fer retrocedir els avenços dels seus drets i llibertats com mai s’havia vist en períodes democràtics. Només cal entrar al BOE i veure com estan desapareixen o buidant-se de contingut totes i cadascuna de les lleis que havien contribuït a fer més lliures i a disposar de més recursos i serveis a les dones per a fomentar el seu apoderament.
Es del tot recomenable llegir alguns dels articles de la Catedràtica en Antropologia Social per la Universitat Rovira i Virgili, Dolors Comas Argemir, integrant de la Coordinadora de Feministes de Catalunya, sobre les desigualtats i les discriminacions envers les dones.
Segons constanten diverses feministes referents en la lluita pels drets socials i col·lectius, una de les idees que comparteixen totes les dones progressistes en diverses converses que han tingut al llarg d’aquests darrers anys, és que existeix una sensació real que tot allò que havien aconseguit amb molt d’esforç reivindicatiu i cercant sempre el consens i les sinèrgies necessàries per fer-ho possible, s’està destruint amb una rapidesa incommensurable.
Algunes veus femenines, ja ens han alertat d’aquest fet que es va constatant dia rere dia, com un mal somni al qual tard o d’hora s’ haurà de fer front amb una estratègia global des d’un feminisme transversal, tal i com molt bé diu Itziar Gonález en aquesta entrevista.
Us convidem també a llegir i veure els vídeos d’un reportatge realitzat per Agenda Pública amb la col·laboració de Feministes de Catalunya i publicat a eldiario.es “La revolución silenciosa de las Mujeres” que justament, reprodueix una conversa amb quatre dones feministes (Gemma Lienas, Marina Subirats, Sara Berbel i Anna Mercade) parlant de la situació actual de les dones i posant l’accent allà on és important.
La preocupació és doncs compartida per multitud de col·lectius feministes i moviments socials ciutadans, ja no només a Catalunya i Espanya, sinó arreu d’Europa que s’estan organitzant vista la manca de credibilitat i de capacitat d’incidència en el que està passant per part dels partits polítics.
Afortunadament, les dones no estan soles, la lluita per defensar els drets i les llibertats com les polítiques socials de benestar és una qüestió que implica necessariament a totes les parts, homes i dones per igual.
Un dels punts forts d’aquesta iniciativa impulsada per Feministes de Catalunya és que compta amb la complicitat, la solidaritat i el suport de molts homes també progressistes que creuen en un model de societat diferent, més igualitari, sostenible econòmicament, i amb l’eix del coneixement com a impuls del progrés, esperança d’un futur millor per a tothom.
És en aquest context, compartint l’anàlisi i la preocupació que des de Socialisme Catalunya i Llibertat ens hem volgut sumar a un dels manifestos més transversals i reivindicatius publicats en el marc dels actes de celebració del 8 de març.
Us animem a que participeu d’aquesta experiència, que la feu vostra i la compartiu amb més persones, grups d’entitats i col·lectius socials perquè vagi agafant més força.
Us podeu adherir al manifest enviant un correu electrònic a aquesta adreça: feministesdecatalunya@gmail.com
PDF Manifest “Exigències Bàsiques als partits polítics de Catalunya
Com a missatge final us suggerim aquesta crida que realitza una dona referent en la defensa dels drets de les dones, la Catedràtica Emèrita de Sociologia per la UAB, Marina Subirats, també membr@ de la Cooridnadora de Feministes de Catalunya, i autora de diversos llibres i estudis sobre gènere i educació.
Comunicat sobre la votació al Parlament de Catalunya de la Proposició de Llei per sol•licitar la transferència de la competència per convocar referèndums per la via de l’art. 150.2 de la CE
Posted: January 15, 2014 in NotíciesTags: article 150.2, Consulta, Dret a decidir, Parlament de Catalunya
1)El compromís amb el dret a decidir és avui l’element identificador del catalanisme polític i social. Una immensa majoria de la societat catalana vol votar per decidir el futur polític de Catalunya. Aquelles forces polítiques que avui titubegin en la seva defensa del dret a decidir corren un seriós risc d’autoexcloure’s de l’ampli univers del catalanisme polític i social.
2)En l’actualitat, la Constitució Espanyola (CE) ja reconeix una sobirania específica de Catalunya quan estableix que un Estatut aprovat a les Corts Generals ha de ser ratificat en referèndum per part dels ciutadans de Catalunya per tal que pugui entrar en vigor. Es la pròpia CE, doncs, qui posa en un paper preeminent el poble de Catalunya per damunt de les Corts Generals –dipositària de la sobirania nacional, segons aquesta mateixa CE-. Pel que fa a la llei fonamental de Catalunya, és la sobirania de Catalunya –representada pels seus ciutadans- i no la sobirania espanyola en el seu conjunt –representada per les Corts Generals- qui té l’última paraul
3)La possibilitat de dur a terme una consulta sobre la independència entre els ciutadans de Catalunya és perfectament compatible amb el marc constitucional vigent. Que se celebri o no és només una qüestió de voluntat de les forces polítiques espanyoles. El cas del Regne Unit confirma que és la voluntat política –i no les suposades limitacions legals- allò que determina la possibilitat que se celebri una consult
4)Tal com exposa l’informe del Consell Assessor per la Transició Nacional, d’acord amb l’actual Constitució hi ha múltiples vies legals per tal que la consulta es pugui celebrar. Una d’aquestes, és la transferència de les competències per a la celebració de referèndums en aplicació de l’article 150.2 de la Constitució.
5)Compartim la decisió de les quatre forces polítiques que pulsen la celebració de la consulta el proper 9 de novembre (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) d’optar per la via del 150.2. Entenem que és la millor de totes les vies d’optar per demanar l’autorització del Referèndum per la via del 150.2. És, sens dubte, la via més democràtica possible: que un legislatiu –el Parlament- li demani a un altre legislatiu de rang superior – el Congrés- la transferència d’una competència que li és pròpia.
6)A més, és una via pràcticament idèntica a la que han acordat les forces polítiques britàniques i escoceses. Recordem que en el cas d’Escòcia, l’acord entre el govern Cameron i el govern Salmond va estar precedit de l’avís d’aquest darrer, de procedir a celebrar la consulta de manera unilateral si el govern del Regne Unit no s’avenia a negociar una data, una pregunta i una via leg
7)És més que evident que la via del 150.2 és una via legal. I pot ser una via acordada: per tal que ho sigui només cal la voluntat de les forces polítiques representades al Congrés dels Diputats.
8)En qualsevol cas, l’acord no serà possible si les forces polítiques catalanes no tenen l’oportunitat d’explicar les seves raons a les forces polítiques espanyoles. I la petició al Congrés de la transferència per la via del 150.2 és una oportunitat en aquest sentit. Només per mitjà d’una pressió constant, per vies pacífiques i democràtiques, les forces polítiques espanyoles accediran a reconèixer el dret a decidir del poble de Catalunya. Novament, la petició al Congrés de la transferència per la via del 150.2 és una manera d’exercir aquesta pressió pacífica i democràtica. En aquest sentit, i contra el que han dit alguns, la petició al Congrés no només no ens allunya de l’acord, sinó que és un pas que ens hi acosta. Quan una porta està tancada i no es vol obrir, cal picar-la moltes vegades i de moltes variades maneres abans no s’acabi obrint.
9)Els programes electorals són el contracte polític dels partits amb els seus electors. En democràcia els partits polítics obtenen la seva legitimitat de la seva funció representativa dels ciutadans que els han votat. Per això, no hi ha res més vinculant per a un partit polític –i per als seus diputats- que el seu programa electoral. Tots els partits que es van comprometre, en el seu programa electoral, a promoure la celebració d’una consulta –també en aquells casos en que van especificar que calia que fos una consulta “legal i acordada”- tenen el deure democràtic de donar suport el proper dijous a la Proposició de Llei per sol·licitar al Congrés la transferència de la competència per celebrar referèndums per la via de l’art. 150.2 de la CE.