La nostra associació al Pacte Nacional pel dret a decidir

Compartim amb vosaltres la nota de premsa on s’explica la reunió que vam tenir el passat  5 de febrer amb el M.H. Sr. Joan Rigol president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

NOTA DE PREMSA

El President del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, M.H. Sr. Joan Rigol, ha rebut aquest matí una delegació de l’Associació Socialisme, Catalunya i Llibertat amb motiu de l’adhesió de l’Associació al Pacte. Le delegació encapçalada per Toni Comín, portaveu de l’Associació, estava formada per Elvira Duran, Montse Franch, Luca Gervasoni, Núria López i Jordi Pujals.

El President ha valorat positivament la incorporació de l’Associació com a una veu socialista dins del pacte. Com a Associació participem al Pacte amb la voluntat de contribuir a que l’exercici del Dret a Decidir es desenvolupi d’acord amb els següents criteris: preservar la unitat civil, garantir el pluralisme, promoure un debat de qualitat y el respecte de les discrepàncies. En la conversa s’ha fet palesa la coincidència dels motius i criteris que l’Associació expressa a la carta de sol∙licitud d’adhesió, amb les prioritats i objectius establerts al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

A la carta s’exposa: PDF Carta petició adhesió

“Entenem que, avui, el “dret a decidir” és allò que configura el mínim comú denominador del catalanisme polític i social. Entenem, en efecte, que el catalanisme és un moviment transversal i integrador, que va molt més enllà dels partits polítics i que troba les seves arrels més sòIides i profundes en la societat civil, que es caracteritza justament per la diversitat i la pluralitat de les seves organitzacions. El catalanisme, en aquest sentit, no és patrimoni de ningú: de cap partit en particular, perd tampoc dels partits polítics en el seu conjunt.” “Tal i com vam manifestar recentment des de “Socialisme, Catalunya i Llibertat, partint del rebuig a la situació actual que viu Catalunya i de qualsevol escenari polític que suposi la perpetuació de l’actual statu quo polític. Som conscients de la varietat d’alternatives que es plantegen per aconseguir aquest objectiu independència, federació, confederació, etc.‐ i defensem la legitimitat de totes elles. Només la democràcia pot determinar quina de totes aquestes alternatives té preferència sobre les demés.

Tenim la convicció que cap dels escenaris polítics que Catalunya té davant seu ‐ja sigui un escenari de canvi més o menys profund, ja sigui un escenari de continuïtat en relació a 1a situació actual‐ té I’exclusivitat de la unitat social i civil, de la mateixa manera que cap d’ells pot ser blasmat com l’únic que genera risc de fractura. En aquest sentit, ens comprometem com a associació en aquest procés, a potenciar al màxim aquells factors que assegurin la unitat social i civil del nostre poble. “És per totes aquestes raons que ens volem adherir al Pacte Nacional que Vostè presideix i volem fer‐ho coneixedor d’aquesta decisió”

L’Associació, qui som.

Catalunya, Socialisme i Llibertat: és un instrument de reflexió, mobilització i d’ acció, que ens serveixi per construir el nostre relat, per defensar el nostre projecte de país, per projectar els nostres ideals i el nostre discurs. Som un moviment sociopolític que respon a una necessitat que existeix. Som gent amb ideals: som gent socialista i som gent catalanista. Ens mou la justícia social i ens mouen les llibertats nacionals de Catalunya. I volem una millor democràcia.

Avui a Catalunya hi ha molta gent socialista i catalanista que no es sent representada políticament a causa del rumb que ha agafat el PSC en el darrer any i escaig, allunyat de tota connexió amb aquells sectors que va representar en el seu moment.

Estem vivint un moment històric a Catalunya, i com a socialistes catalans, catalanistes d`esquerres i progressistes catalans, volem participar d’aquest procés polític tan transcendental pel futur del nostre país.

Ressò mediàtic:

Nació Digital

Els “coministes” s’apunten al Pacte Nacional pel dreta a decidir

Vilaweb

L’Associació Socialistes, Catalunya i Llibertat s’adhereix al Pacte Nacional pel dret a decidir

Diari Ara

L’associó del exdiputat i militant del PSC Toni Comín, s’adhereix al Pacte Nacional pel dret a decidir

El País-Catalunya

Críticos del PSC se adhieren al Pacto nacional por el derecho a decidir

EuropaPress
Crístics del PSC s’adhereixen al Pacte Nacional pel dret a decidir

El Punt-Avui

L’associació liderada per Toni Comín se suma al Pacte Nacional pel dret a decidir

El Mundo

Críticos del PSC se adhieren al Pacto Nacional pel dret a decidir

La Vanguardia

Críticos del PSC se adhieren al Pacte Nacional pel dret a decidir

El diario.es

Crísticos del PSC se adhieren al Pacte Nacional pel dret a decidir

El Rpollès Info

Núria López amb el Pacte Nacional pel dret a decidir

El Singular

El sector crític liderat per Comín, s’adhereix al Pacte Nacional pel dert a decidir

Comunicat sobre la votació al Parlament de Catalunya de la Proposició de Llei per sol•licitar la transferència de la competència per convocar referèndums per la via de l’art. 150.2 de la CE

1)El compromís amb el dret a decidir és avui l’element identificador del catalanisme polític i social. Una immensa majoria de la societat catalana vol votar per decidir el futur polític de Catalunya. Aquelles forces polítiques que avui titubegin en la seva defensa del dret a decidir corren un seriós risc d’autoexcloure’s de l’ampli univers del catalanisme polític i social.

2)En l’actualitat, la Constitució Espanyola (CE) ja reconeix una sobirania específica de Catalunya quan estableix que un Estatut aprovat a les Corts Generals ha de ser ratificat en referèndum per part dels ciutadans de Catalunya per tal que pugui entrar en vigor. Es la pròpia CE, doncs, qui posa en un paper preeminent el poble de Catalunya per damunt de les Corts Generals –dipositària de la sobirania nacional, segons aquesta mateixa CE-. Pel que fa a la llei fonamental de Catalunya, és la sobirania de Catalunya –representada pels seus ciutadans- i no la sobirania espanyola en el seu conjunt –representada per les Corts Generals- qui té l’última paraul

3)La possibilitat de dur a terme una consulta sobre la independència entre els ciutadans de Catalunya és perfectament compatible amb el marc constitucional vigent. Que se celebri o no és només una qüestió de voluntat de les forces polítiques espanyoles. El cas del Regne Unit confirma que és la voluntat política –i no les suposades limitacions legals- allò que determina la possibilitat que se celebri una consult

4)Tal com exposa l’informe del Consell Assessor per la Transició Nacional, d’acord amb l’actual Constitució hi ha múltiples vies legals per tal que la consulta es pugui celebrar. Una d’aquestes, és la transferència de les competències per a la celebració de referèndums en aplicació de l’article 150.2 de la Constitució.

5)Compartim la decisió de les quatre forces polítiques que pulsen la celebració de la consulta el proper 9 de novembre (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) d’optar per la via del 150.2. Entenem que és la millor de totes les vies d’optar per demanar l’autorització del Referèndum per la via del 150.2. És, sens dubte, la via més democràtica possible: que un legislatiu –el Parlament- li demani a un altre legislatiu de rang superior – el Congrés- la transferència d’una competència que li és pròpia.

6)A més, és una via pràcticament idèntica a la que han acordat les forces polítiques britàniques i escoceses. Recordem que en el cas d’Escòcia, l’acord entre el govern Cameron i el govern Salmond va estar precedit de l’avís d’aquest darrer, de procedir a celebrar la consulta de manera unilateral si el govern del Regne Unit no s’avenia a negociar una data, una pregunta i una via leg

7)És més que evident que la via del 150.2 és una via legal. I pot ser una via acordada: per tal que ho sigui només cal la voluntat de les forces polítiques representades al Congrés dels Diputats.

8)En qualsevol cas, l’acord no serà possible si les forces polítiques catalanes no tenen l’oportunitat d’explicar les seves raons a les forces polítiques espanyoles. I la petició al Congrés de la transferència per la via del 150.2 és una oportunitat en aquest sentit. Només per mitjà d’una pressió constant, per vies pacífiques i democràtiques, les forces polítiques espanyoles accediran a reconèixer el dret a decidir del poble de Catalunya. Novament, la petició al Congrés de la transferència  per la via del 150.2 és una manera d’exercir aquesta pressió pacífica i democràtica. En aquest sentit, i contra el que han dit alguns, la petició al Congrés no només no ens allunya de l’acord, sinó que és un pas que ens hi acosta. Quan una porta està tancada i no es vol obrir, cal picar-la moltes vegades i de moltes variades maneres abans no s’acabi obrint.

9)Els programes electorals són el contracte polític dels partits amb els seus electors. En democràcia els partits polítics obtenen la seva legitimitat de la seva funció representativa dels ciutadans que els han votat. Per això, no hi ha res més vinculant per a un partit polític –i per als seus diputats- que el seu programa electoral. Tots els partits que es van comprometre, en el seu programa electoral, a promoure la celebració d’una consulta –també en aquells casos en que van especificar que calia que fos una consulta “legal i acordada”- tenen el deure democràtic de donar suport el proper dijous a la Proposició de Llei per sol·licitar al Congrés la transferència de la competència per celebrar referèndums per la via de l’art. 150.2 de la CE.

El nostre posicionament: 5 eixos polítics

1.Defensa del paper de l’Estat, dels serveis púbics i de la seva modernització com a peces bàsiques d’un model de societat que garanteixi la justícia social i la igualtat: continuem apostant pel paper redistributiu de l’Estat, a través d’una reforma del sistema fiscal per garantir un major gravamen a les rendes més altes i a l’economia especulativa, així com una disminució dràstica del frau fiscal que permeti obtenir uns nivells de recaptació fiscal propers a la mitjana europea. Així mateix, apostem pel manteniment dels serveis públics i la seva modernització a l’hora que denunciem la falsedat que afirma que la gestió pública hagi de ser menys eficaç com una opció purament ideològica .

2. Compromís inequívoc amb el dret a decidir: defensem el dret a decidir, no només com a un instrument al servei de la identitat nacional de Catalunya, sinó també com a una expressió d’aprofundiment democràtic que permeti a la ciutadania de Catalunya definir lliurement la seva vinculació amb Espanya. El dret a decidir s’ha de plasmar en la convocatòria d’una consulta a la ciutadania de Catalunya que permeti conèixer de forma clara el suport a la independència de Catalunya.

3. Defensem un model que asseguri el reconeixement de Catalunya com a nació i n’assumeixi les seves conseqüències: per tant, rebutgem la situació actual i qualsevol escenari que s’aproximi a  l’estatus quo. Som conscients de la varietat d’alternatives que per aconseguir aquest objectiu es plantegen en aquests moments entre els socialistes de Catalunya i en defensem la legitimitat de totes elles. Ens comprometem en aquest procés a assegurar al màxim aquells elements que assegurin la unitat social del nostre poble,  tenint en compte que cap model té l’exclusivitat de la unitat social, de la mateixa manera que cap model pot ser blasmat de ser l’únic que genera risc de fractura. Sigui quin sigui el desenllaç de l’actual procés nacional, entenem que el destí de Catalunya serà en qualsevol cas formar part d’una federació plurinacional, ja sigui en el marc d’Espanya o de la Unió Europea. Aquesta federació ha d’estar al servei de la justícia social i ha d’avançar cap a una Europa més política i menys sotmesa als mercats.

4. Impuls d’un canvi en el model productiu i d’un sistema econòmic més democràtic: apostem per un model productiu basat en l’equitat, la innovació, i l’ocupació de qualitat;  i que aposti per una organització social que garanteixi la plena igualtat home –dona, la conciliació de la vida laboral, personal i familiar.  Cal aprofundir en tots els mecanismes que, a l’hora que activen les fonts de creació de riquesa, serveixen per garantir una distribució primària (abans d’impostos) el més igualitària possible: l’educació i la formació, la negociació col·lectiva i la defensa de la competència. A més, cal comprometre’s amb l’impuls d’un model de mercat social conformat per totes aquelles organitzacions productives, financeres i de consum compromeses amb els principis d’equitat, democràcia i propietat compartida. La sortida de la crisi no pot basar-se únicament en el sacrifici econòmic i la degradació de les condicions laborals de la població; al contrari, cal trobar instruments i mecanismes que facilitin la corresponsabilització dels treballadors en la direcció de les empreses. Defensem, per tant, la idea d’avançar cap una democràcia econòmica centrada en el benestar de les persones com a millor garantia de progrés social, polític, cultural i econòmic.

5. Aprofundiment democràtic (participació, transparència, control i rendició de comptes): defensem una radicalitat democràtica per a impulsar una política transparent i al servei dels ciutadans. Per aquest motiu considerem necessari la introducció de reformes democràtiques que permetin una regeneració profunda del sistema polític. Per una banda, volem un major protagonisme de la ciutadania en la presa de decisions rellevants, és a dir avançar cap a una democràcia més participativa, la qual cosa passa per: a) incorporar la consulta a la ciutadania com un mecanisme habitual de la vida política; b) garanties de transparència que permetin que la ciutadania tingui un paper més actiu en el control i la rendició de comptes dels i les electes i dels directius i directives; c) reconèixer el paper de la societat civil i dels moviments socials com a actors necessaris per a la transformació social, política i econòmica, en tensió i en col·laboració amb les institucions representatives. Per altra banda, volem un canvi en la cultura organitzativa dels partits polítics que eradiqui la corrupció, el nepotisme i les pràctiques incompatibles amb l’ètica i la transparència. Defensem una resposta contundent de ruptura contra tot tipus de corrupció, privilegi i aprofitament il·legal per part de dirigents politics, econòmics, socials i llurs lobbys.